Amazics: una diàspora forçada

El sud-est del Marroc, de majoria amaziga, és un dels principals focus de migració marroquina cap a Catalunya, malgrat ser una zona rica en recursos naturals.

Projecte de sensibilització realitzat amb la Casa Amaziga de Catalunya gràcies a la Beca DevReporter que inclou un documental, una sèrie d'articles escrits i una carta de denúncia.

 

  • Documental

Projeccions al febrer de 2020 a Manresa, Sabadell i Cornellà de Llobregat. I a l'Àgora Juan Andrés Benítez al març i juliol 2020.  /  Entrevista a M’hamed Abdelouahed Allaoui de Casa Amaziga a Radio Sabadell./  Emès al DOC's de betevé el 14 de març de 2020.  /  Emès al I Festival Devreporter el 29 d'abril de 2020. /  Es pot visionar a la Veïnal, Xarxa per a una televisió comunitària a Barcelona. /

Propera emissió al Canal 33, dilluns 26 d'octubre de 2020 a les 22h

 

  • Carta de denúncia

Carta de denúncia que hem escrit juntament amb Casa Amaziga de Catalunya sobre les desaparicions de persones al Mediterrani.

Denuncia de falta de atención a familiares de menores desparecidos en el Mediterráneo

El projecte tracta la identitat amaziga i el fet migratori cap a Catalunya, i de manera específica de la població del sud-est del Marroc. Es parla de l’espoli de recursos i les causes que porten a la migració, i com a part d’aquest espoli de l’espoli de l’aigua, la degradació del medi ambient a la regió i les repercussions que té la mina d'Imider en les poblacions properes (manca de desenvolupament de la població local malgrat la riquesa que genera la mina per al seu propi benefici). Es parla de la pobresa i manca de desenvolupament a la regió del sud-est del Marroc, conseqüència d’unes polítiques discriminatòries al Marroc, i també incidim en la falta de drets i llibertats al país com una altra causa per la qual les persones volen migrar.

Els objectius de transformació del projecte són la sensibilització sobre les causes (i les vivències reals) de les migracions, i per tant incidir sobre el rebuig social. El projecte mostra com es migra buscant accés a la llibertat, a la llibertat d’expressió, el dret a l’educació, a la salut...

Hem volgut que les persones a Catalunya entenguin qui són les persones amazigues: sovint es confon tothom com a marroquins, o, fins i tot, àrabs. La incomprensió i inadaptació del sistema (institucions, professionals, veïns i veïnes) en aquest sentit, fan que se’ls donin materials en àrab, traduccions de l’àrab, etc. que no és la llengua pròpia, i per tant se’ls posa en dificultats afegides per desconeixement i incomprensió per part de les institucions. Per tant, es vol aconseguir adaptar el procés d’acollida de les persones amazigues a les seves realitats  (idioma, escriptura, comprensió del context social...).

El projecte també ha servit perquè persones del sud-est del Marroc que han vist el documental a Catalunya replantegessin la forma com expliquen el seu fet migratori cap als seus familiars o persones properes al lloc d’origen. De forma general, en molts processos migratoris, les persones no solen i no volen explicar la realitat i les diferents dificultats i obstacles que es troben en el país d’acollida o arribada. Prefereixen mostrar la cara feliç del seu projecte migratori que compensi el seu abandó i el seu desarrelament en el seu territori (país) d’origen. Per això, un dels objectius no plantejats d’entrada en el projecte i que creem que l’hem assolit era el de que “els amazics que hagin emigrat optin per dir i explicar la veritat sobre les seves experiències individuals d’emigració i evitar la exageració fantasiosa de la vivència migratòria ”. En el documental mostrem a familiars de joves desapareguts a l’Estret quan intentaven arribar a l’Estat espanyol. La mare d’un dels joves ens explica que el seu fill sempre rebia dels seus iguals missatges i imatges encoratjadors sobre la realitat a Catalunya, i això, segons la mare, segur el va empènyer a decidir-se a migrar. Al mostrar el documental a joves a Catalunya que van fer aquest viatge anteriorment, han reflexionat sobre la perillositat de donar un missatge massa positiu sobre la realitat a Catalunya, quan sovint el que es troben en arribar és pitjor del que imagina la població d’origen.

 

English

The project focuses on the Amazigh identity and migration to Catalonia, specifically the population of southeastern Morocco. About the plunder of resources and the causes that lead to migration, and as part of this plunder, it focuses on water plunder, the degradation of the environment in the region and the repercussions that the Imider mine has in nearby populations (lack of development of the local population despite the wealth generated by the mine). It is about poverty and underdevelopment in the southeastern region of Morocco, as a result of discriminatory policies in Morocco, and we also focus on the lack of rights and freedoms in the country as another reason why people need to migrate.

The transformation goals of the project are to raise awareness of the causes (and real experiences) of migration, and therefore to influence on social rejection towards migrants. The project shows why people migrate in search of freedom, freedom of expression, the right to education, health ... We wanted people in Catalonia to understand who the Amazigh people are, as they often confused as Moroccans, or even Arabs. The misunderstanding and maladaptation of the system (institutions, professionals, neighbors) in this sense, cause them to be given materials in Arabic, translations from Arabic, etc. which is not their own language, and they are therefore put in added difficulty by the institutions because of their ignorance and misunderstanding. Therefore, the aim is to adapt the process of welcoming Amazigh people to their realities (language, writing, understanding of the social context ...).

The project has also helped people from the south-east of Morocco who have seen the documentary in Catalonia to rethink the way they explain their migration process to their relatives or friends in their place of origin. In general, in many migration processes, people do not want to explain the reality and the different difficulties and obstacles they find on the way and in the host country on arrival. They prefer to show the happy side of their migration project that compensates for their abandonment and uprooting in their territory (country) of origin. Therefore, one of the objectives not set at the outset of the project and which we believe we have achieved was that Amazighs who have emigrated choose to tell and explain the truth about their individual experiences of emigration and avoid fanciful exaggeration of the migratory experience. In the documentary we show relatives of young people who disappeared in the sea when they were trying to get to Spain. The mother of one of the young people tells us that her son always received encouraging messages and images about the reality in Catalonia from his peers, and this, according to the mother, surely pushed him to decide to migrate. By showing the documentary to young people in Catalonia who made this trip before, they have reflected on the danger of giving too positive a message about the journey and the reality in Catalonia, when often what they find on arrival is worse than imagined by the population of origin.